Little Girl Blue

Què decepcionant arriba a ser tot plegat, és una barreja de ràbia, incredulitat, pena, llàstima, rancor i una profunda estimació que cada cop es queda sense menys sustent perquè te n'adones de que tot el que creies que era veritat te un transfons ocult, que cada cop és mes visible i més dolorós. Quedar-te amb els bons records cada cop és més difícil perquè no saps què era mentida i què veritat i et fa mal que t'hagi oblidat d'aquesta manera quan fa un mes et deia que havies sigut el més important de la seva vida. Te n'adones que només eres una altra peça al seu joc i un cop es va cansar va escollir una altra, o almenys és això el que et fa veure quan ni tan sols es digna a dir-te hola, quan ni tan sols es digni a felicitar-te pel teu aniversari. Està molt errat si creu que el que pretenia era oblidar-ho tot i fer com si res. No s'oblida el que t'ha fet feliç.

En Pau

T'escric a tu que no em coneixes, tu que no em pots jutjar per les accions passades ni les venideres, tu que no saps res de mi i jo que tampoc se res de tu.

A tu que potser et sents identificat amb les paraules que deixo aquí, com una petita petjada, a tu que potser t'identifiques amb les mateixes cançons que jo, tu que potser tampoc entens les incongruències de la vida, aquelles que jo tampoc comprenc, que trobes irònics aquells gestos, que comprens la veritat de la mateixa manera que la veig jo.

A tu que potser també et fan mal les mateixes paraules que a mi, tu que alomillor comprens la meva postura i tot el que se'm remou per dins quan veig, llegeixo, oloro i sento tots aquells records que mai hem compartit, però que és com si fossin teus.

Tu, que potser no tens res en comú amb mi, a tu que potser mai et veig, que potser mai et conec, tu que ets com el meu reflex a l'aigua.