T'escric a tu que no em coneixes, tu que no em pots jutjar per les accions passades ni les venideres, tu que no saps res de mi i jo que tampoc se res de tu.
A tu que potser et sents identificat amb les paraules que deixo aquí, com una petita petjada, a tu que potser t'identifiques amb les mateixes cançons que jo, tu que potser tampoc entens les incongruències de la vida, aquelles que jo tampoc comprenc, que trobes irònics aquells gestos, que comprens la veritat de la mateixa manera que la veig jo.
A tu que potser també et fan mal les mateixes paraules que a mi, tu que alomillor comprens la meva postura i tot el que se'm remou per dins quan veig, llegeixo, oloro i sento tots aquells records que mai hem compartit, però que és com si fossin teus.
Tu, que potser no tens res en comú amb mi, a tu que potser mai et veig, que potser mai et conec, tu que ets com el meu reflex a l'aigua.
No hay comentarios:
Publicar un comentario