I jo somriuré i les galtes se'm tornaran d'un vermell claret, t'apartaré les mans de la meva cara i em giraré encara somrient, i et miraré fins el fons dels ulls, contemplan-te l'ànima, i el meu cor bategarà amb frenesí, fins que sembli que se m'escapi del pit, aleshores, agafan-te un floc de cabells del clatell, i enredant-lo amb el dit índex i polze, m'aproparé als teus llavis de maduixa i hi dipositaré un bes dolç.
Tot seguit, m'acaronaràs la galta esquerra i hi dipositaràs un petó, i m'entres em mires als ulls, m'allargaràs el ram de roses. El meu somriure s'eixamplarà i m'ocuparà mitja cara, i em diràs que semblo una lluna creixent. Oloraré les roses tancant els ulls i submergint la cara entre les 20 flors que he comptat, aspiraré fort i sentiré com el perfum de les roses m'envaeix el cap, els pulmons, els sentits, i m'apartaré amb el mateix somriure que duia abans, em tornaré a apropar cap a tu, i aquest cop, passant tot un braç per darrera el teu cap, et tornaré a besar, però aquest petó serà més llarg i més profund, et mossegaré carinyosament el llavi inferior mentre tu m'agafes per la cintura i m'apropes més cap a tu, jo intentaré que no s'aixafi el ram, encara que no ho aconseguiré del tot.
En mig del petó m'allunyaré una mica i et diré amb veu fluixa a l'oïda: T'estimo. Tot seguit sentiré com m'estrenys més fort i com submergeixes el nas entre els meus cabells, aspirant l'aroma del meu coll, sospiraràs, i estrenyent-me encara em miraràs als ulls i em diràs: I jo a tu. I així somrient els dos, ens allunyarem una mica, em miraràs de dalt a baix i ampliant el somriure comentaràs que t'agrada com em queda aquest vestit de flors que porto, i jo, que no podré fer una altra cosa que enrogir una mica més, et trauré la llengua en senyal d'aprovació al comentari. Encara que tu no te n'adonis jo també t'hauré repassat de dalt a baix, i interiorment li hauré donat el vist bo a la camisa blava que portes avui.
M'agafaràs de la mà, entrellaçant els teus dits amb els meus i amb el polze em faràs pessigolles al canell, escrivint paraules intel·ligibles, d'aquestes que no aconsegueixo desxifrar per molt que em concentri. Començarem a caminar carrer avall, així, agafats i somrient, gaudint del sol d'aquest 23 d'Abril, sentint com els rajos de llum em llepen la pell i l'escalfen, deixant que em canviïn el color dels ulls per un de més clar, aspirant l'aroma de les roses de les parades, sentint com se m'ompla l'ànima a cada passa nova que faig per aquest carrer ple de gent, ampliant el meu somriure veient la cara dels nens petits i oblidant-me de que has fet tard i que em començava a impacientar.
..."
