No Air.

- Que le voy a decir? Si no somos nada. 


La frase no somos nada repercute una y otra vez en mi mente, haciéndome ver que no eramos nada, no fuimos nada, y seguramente, no seremos nada. He escogido por ti, no hace falta que dudes más, si es que lo hacías. He escogido empezar a dejar de quererte de esa manera en que lo hacía. He escogido dejar de sonreír como una imbécil cuando me hablas. He escogido dejar de provocar situaciones para que apoyes la cabeza en mi regazo y pueda, así, acariciarte el cabello. He escogido quedarme con la felicidad que trajiste contigo, pero para empezar a usarla yo sola, aunque me muera de ganas de seguir compartiéndola contigo.
No te guardo rencor, no creo que pretendieras que me enamorara de ti. He pasado, en menos de cuatro meses, los que se podrían considerar parte de los mejores momentos de mi vida, y me alegro de que en la mayoría tu formases parte. Igual que espero que lo sigas haciendo en los siguientes, aunque me tenga que abstener de tus besos y tus caricias.


..."

Aniversari.

- S'havia passat la nit cercant-la en va, havia recorregut el cel amb la mirada sense trobar-la en cap moment, i ara que arribava a la platja, apareixia, sigil·losa, callada, tranquil·la, amb aquell color taronja que té després de posar-se plena. Apareixia darera els núvols just quan seia sobre la sorra. La va contemplar i li va somriure, li va explicar amb la mirada com es sentia i, com sempre, es va quedar més tranquil·la, es va relaxar després de fer-li les confidències que no s'atrevía a fer-li a ningú. Sabía que ella no li retrauria res, ni li diria allò ja sabía i que estava cansada de sentir. La va tornar a contemplar i va somriure mentre veia com tornava a desaparèixer entre els núvols. Semblava que només hagués sortit per escoltar-la.

Up where we belong.

- Tant de bo tot fos tan fàcil com per resumir-ho en paraules, tant de bo fos més fàcil entendre les coses que em passen pel cap i pel cor, tant de bo fos més fàcil entendre perquè ara em sento així, quan demà em sentirécompletament diferent.
No ho entenc, no m'entenc, i sento que m'ofego entre tants dubtes, tantes preguntes sense resposta, tants sentiments incompresos...

Que més dona saber que és ho bo per a tu? Si encara que ho sàpigues segueixes volent altres coses? Segueixes volent allò que et fa mal, perquè és ho que t'agrada, ho que vols, però no ho que et mereixes...

..."