Someone like you.

- No pots evitar sentir aquell calfred que et recorre l'espina dorsal quan llegeixes algun comentari, i en el fons no ho entens. Segueixes notant la por mossegan-te els talons i no saps que fer, ni cap on girar, ni com continuar... És com si depenguessis del que ell et pot dir, i saps que no és bo, que no has de dependre de ningú, però és tan difícil dir-ho quan el tens davant...

Més.

- No es el fet que diguin coses que no he fet, simplement és la manera en com les meves emocions i els meus sentiments segueixen depenent de tu d'aquesta manera. Com, després de tot, els teus somriures i les teves paraules segueixen sent bocanades d'aire fresc dins aquesta capsa de vidre que m'envolta. I no em veig amb cor de besar uns altres llabis que no siguin els teus, no puc, no surt de mi. Encara no se com en un any he arribat a dependre de tu d'aquesta manera, com, amb un sol somriure teu consegueixes que el meu no s'esborri en tot el dia... Però les paraules fan mal i ja no se ni que vull, ni que sento. 

Corazón de mimbre.

-  Sentir-te estúpida, i veure que caus una vegada i una altra en el mateix, que tot just comences a fer peu i tornes a tocar el terra amb la punta del nas. Et sents com dins d'una capsa transparent, i notes com se t'acava l'aire amb situacions que ja no t'haurien d'afectar com ho fan, i no ho entens i no trobes respostes a això que et passa. I crides, crides d'impotència, esgargamellan-te però ningú et sent, se t'ha acabat la veu per a dir allò que vols i necessites dir, però que encara no tens la certesa de que sigui el correcte o el que realment vols. T'ofegues en basals de tres centímetres d'altura i creus que se't cau el món a sobre quan has de prendre decisions, res mai t'havia semblat tan complicat com això.

A l'ombra d'un cel brillant.

- Fa molt que mires al mirall i no reconeixes a qui veus. I tens por, molta, a no tornar a trobar-te, a no tornar a ser tu. Lluites i t'aferres a qualsevol cosa que et mantingui a flot, tot i que saps que no pots seguir així, que has d'aprendre a sobreviure tu sola.


Però jo sé que tu pots, que ho pots fer i que ho aconseguiràs, tard o dora tornaràs a ser tu, tornaràs a somriure de veritat...!