Què decepcionant arriba a ser tot plegat, és una barreja de ràbia, incredulitat, pena, llàstima, rancor i una profunda estimació que cada cop es queda sense menys sustent perquè te n'adones de que tot el que creies que era veritat te un transfons ocult, que cada cop és mes visible i més dolorós. Quedar-te amb els bons records cada cop és més difícil perquè no saps què era mentida i què veritat i et fa mal que t'hagi oblidat d'aquesta manera quan fa un mes et deia que havies sigut el més important de la seva vida. Te n'adones que només eres una altra peça al seu joc i un cop es va cansar va escollir una altra, o almenys és això el que et fa veure quan ni tan sols es digna a dir-te hola, quan ni tan sols es digni a felicitar-te pel teu aniversari. Està molt errat si creu que el que pretenia era oblidar-ho tot i fer com si res. No s'oblida el que t'ha fet feliç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario