Riverside.

- Sigue así pequeña, que poco a poca estás consiguiendo deshacer todo lo que tenías. Estás echando por tierra paredes y muros en un arrebato de niña pequeña de los tuyos, para que luego digas que a ti las hormonas no te afectan! Lástima que esta mañana no decidieras cambiar el pié que tenía que tocar primero el suelo. Joder como duelen unas putas palabras...

Vamos a portarnos mal.

- Tengo ganas de escribir, quiero escribir, pero no se sobre que. Mentira, si que lo se, podría dejar aqui plasmado todo lo que pienso en estos instantes, dejar aqui escrito como me siento, y lo mal que me han sentado esas palabras, pero no, no lo haré porque se las consecuencias que me conllevará eso, y la verdad que no tengo ganas de sufrirlas. Así que me aguanto y me monto mi discurso en la cabeza, algo inútil la verdad, porque no te diré nada, no le diré nada, y todo seguirá tal y como está: yo sintiéndome como un juguete y como una gilipollas y tu feliz, como siempre, porque... Bah no lo pondré, me duele hasta pensar tener que escribirlo.
Seguiré diciendo que todo está bien, porque en realidad lo está, soy yo la que se monta sus peliculas y le da por pensar que no está bien, pero en realidad estás, estamos, estoy haciendo lo que dijimos.
Que fáciles parecen las cosas cuando se dicen y que difíciles son a la hora de hacerlas!

Sons & Daughters.

-Y si te quedas en blanco, ¿que se supone que has de hacer? Cuando no le encuentras el sentido a nada, cuando tu mente te hace creer cosas que son o no son, ya ni siquiera lo sabes distinguir... Pues cuando me pasa esto, yo escribo, sobre el, sobre ella, sobre los que me leen y sobre los que no lo hacen, sobre mi misma, sobre esa persona que soy y que no me gusta (en ocasiones) y sobre esa que me gustaría ser. O leo, Oh si, leer, me pierdo en mundos paralelos inventados por gente que seguramente necesitaba lo mismo, huir unos instantes de su vida, para transportarse a otra, aunque no fuera mejor que la suya, pero almenos no tiene los mismos problemas. Leo sobre personas que intentan cambiar el mundo, ¡ya ves que paradoja, como si eso pudiera ocurrir tan fácilmente! Leo sobre adolescentes que se enamoran, historias de esas que se pintan con muchas filigranas, muchos besos y miradas, donde a los personajes les viene todo dado y solo tienen que ser felices, de estos leo pocos ya, distorsionan la realidad. Leo sobre el pasado basado en hechos reales y a veces inventados. Leo sobre magia, sobre gnomos, brujas y vampiros. Podría estar leyendo sobre ti, o sobre mí sin yo siquiera saberlo, y supongo que tu tampoco lo sabrías...

I can't get no satisfaction.

- M'agrada l'aroma del cafè acabat de fer, olorar el coll de les persones del meu voltant, llepar-me els dit quan els tinc plens de xocolata, posar-me cançons i cantar-les com si no hi hagués un demà, ballar sense saber-ne, treure la mà per la finestra oberta del cotxe i notar com l'aire l'empeny, llençar-me de cop a la platja, flotar boca amunt a la piscina, fer nussos a dos troços d'herba, llegir i transportar-me al món dels personatges, veure pel·licules de dibuixos, estirar-me al llit mirant al sostre i pensar, la meva llibreta de tapes taronjes que coneix més coses de mí que qualsevol persona, jugar a fer enraviar al gat de la meva àvia, omplir-me les mans de cola blanca, esperar a que sequi i treure-la com si fos pell morta, dormir acompanyada, el redbull amb 43 i grossella, riure fins plorar, les cançons que no han estat mai de moda, abraçar fent que l'altre persona noti que ho estic donant tot amb aquell gest, somriure ensenyant totes les dents, jugar a l'skate de la wii, subratllar les parts que m'agraden dels llibres, dutxar-me amb la porta oberta del bany i la música posada quan sóc sola a casa, mossegar amb carinyo o desig, que em fagin coses a l'esquena, tocar amb Sambandreu, conèixer gent nova i veure que s'asemblen a mi, anar al poble i desconectar durant uns quants díes, la paella de la meva iaia, xiuxiuejar m'agrades a l'oïda d'algú especial, passar-me tardes asseguda a un parc parlant amb gent, ensorrar els peus a la sorra de la platja, beure suc de poma fred quena tinc molta calor, dir les frases abans que els personatges de la pel·licula, que m'acariciïn la nuca i el cabell, fer bombolles amb el xiclet i explotar-les cap endins, escriure tot ho que em passa pel cap, riure dabant l'ordinador i que ma mare em prengui per boja, fer riure a la gent del meu voltant, caminar per la vora de la platja notant com m'impacten les ones als peus, pintar mandales, rellegir els meus textos, parlar amb gent la qual feia molt que no veia, tenir complexe de koala, l'olor de les espelmes al apagar-se, els gofres amb xocolata i els gelats de mango, que em fagin dibuixos a la pell, dormir-me amb Sigur Ros i despertar-me amb la banda sonora d'Amelie, veure fotos de quan era petita, fer el canvi de roba d'hivern per la d'estiu, el color vermell, remirar una vegada i una altra les fotos del facebook, la pizza, l'olor de la ceba sofregida, posar noms raros a la gent del meu voltant, cantar les cançons d'un grup no gaire conegut al seu concert i que em preguntin com és que me les se, els xipirons, dormir abraçada a algú, veure postes de sol, escoltar música i pensar, estimar, estirarme bocaterrossa al llit i sentir els meus batecs del cor, mirar els peixos de colors de les peixeres, escoltar la mateixa cançó un munt de vegades fins a aborrir-la, deixar els bolis oberts dins l'estoig, escoltar una cançó que feia molt que no escoltava i recordar vells temps, guardar fotos o documents a l'ordinador amb noms estranys, omplir el corcho amb fotos i coses especials, apilar els llibres a l'estanteria i llegir tots els títols, mirar per la finestra del cotxe i pensar, estirar-me a la platja i mirar el blau de cel, que no m'hi càpiguen més llibres a l'estantería, patinar sobre el terra quan rellisca, berenar a l'Ikea per un euro, portar coses de la gent important per a mi, fer fotos a coses que la gent normal no els hi faría pas, guardar les targetes de metro després d'utilitzar-les per anar a algún lloc especial, escriure els troços de les cançons que m'agraden a l'agenda, les meves bambes, que em despertin les seves perdudes, llegir textos d'altres persones i sentir-me identificada, parlar de tot i no res...