martes, 6 de diciembre de 2011

Corazón de mimbre.



 Sentir-te estúpida, i veure que caus una vegada i una altra en el mateix, que tot just comences a fer peu i tornes a tocar el terra amb la punta del nas. Et sents com dins d'una capsa transparent, i notes com se t'acava l'aire amb situacions que ja no t'haurien d'afectar com ho fan, i no ho entens i no trobes respostes a això que et passa. I crides, crides d'impotència, esgargamellan-te però ningú et sent, se t'ha acabat la veu per a dir allò que vols i necessites dir, però que encara no tens la certesa de que sigui el correcte o el que realment vols. T'ofegues en basals de tres centímetres d'altura i creus que se't cau el món a sobre quan has de prendre decisions, res mai t'havia semblat tan complicat com això.

No hay comentarios:

Publicar un comentario