Més.

- No es el fet que diguin coses que no he fet, simplement és la manera en com les meves emocions i els meus sentiments segueixen depenent de tu d'aquesta manera. Com, després de tot, els teus somriures i les teves paraules segueixen sent bocanades d'aire fresc dins aquesta capsa de vidre que m'envolta. I no em veig amb cor de besar uns altres llabis que no siguin els teus, no puc, no surt de mi. Encara no se com en un any he arribat a dependre de tu d'aquesta manera, com, amb un sol somriure teu consegueixes que el meu no s'esborri en tot el dia... Però les paraules fan mal i ja no se ni que vull, ni que sento.