Aquells records que tenim de quan érem petits es van difuminant, van perdent força, només aconsegueixes visualitzar una petita part de les imatges que els formen, es com si contemplessis una fotografia antiga amb les vores cremades per la llum. Els has anat desdibuixant, a força de reviure'ls potser, i et preguntes si passarà el mateix amb els records més recents que tens ara. Aniran desapareixent amb el temps també? És estranya la sensació de recordar com ens sentíem, de com érem, aquell orgull cap a la nostra pròpia persona que s'incrementava quan alguna cosa sortia bé, aquella sensació de creure't més gran que els que t'envoltaven quan en veritat eres la més petita. Acabarem oblidant tot o només allò que no volem recordar? Sembla irònic oi? que aquelles accions que ens agradaria no haver realitzat restin a la pàtina de la memòria mentre que d'altres, aquelles que et van marcar d'una manera o una altra han desaparegut deixant només una engruna de tot el que van ser.
No hay comentarios:
Publicar un comentario