lunes, 17 de junio de 2013

Es algo personal

Vols saber la veritat? Estic cabrejada, amb tu i no amb el món com he cregut tot aquest temps. Cabrejada perquè vas fer el que et va donar la gana sense pensar en ningú que no fos tu, sense pensar en les conseqüències dels teus actes. Cabrejada perquè m'has fet sentir culpable dels errors que vas cometre tu sol. Cabrejada per totes les vegades que m'has tractat de boja i has seguit fent el que t'ha vingut en gana, trepitjant-me tants cops com has cregut necessari per netejar la teva imatge. Cabrejada per aquella nit de Cocoa i pels tres mesos sense que sortís una trista paraula de la teva boca. Cabrejada per la nit en la que celebràvem el teu aniversari i vas decidir deixar-me encara més per terra i acabar de trencar-me el poc que em quedava d'alguna cosa de la qual no recordo ni el nom. Cabrejada perquè em vas dir que algun dia em perdonaries, tot i que encara no se el que. Enfadada per totes les llàgrimes que he vessat i que no se on han anat. I tu ets el culpable, perquè feies veure que em donaves tot i quan em vaig adonar de que no era així em vas fer creure que havia estat culpa meva. I estic cabrejada perquè a pesar de tot això m'arrenques somriures d'aquells que només saps crear tu. Cabrejada perquè t'estimo com a ningú. I cabrejada perquè sé que no em puc enfadar amb tu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario