Quan la concepció dallò que creies es trenca, es consumeix, es crema i es desintegra. Quan arraulir-te entre les teves quatre parets no serveix. Recordo com ens desvestíem arrencant-nos la pell entre petons i fruíem en un plaer que semblava no exhaurir-se mai. I ara m'ofego, sembla que sóc jo la que es desintegra i es consumeix en si mateixa, com les cigarretes enceses i la cera de les espelmes. Les cançons ressonen al meu cap i l'incert em crida rere les cantonades esperant a que m'apropi per fer-me seva. Tot i que sempre ho he sigut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario