viernes, 31 de mayo de 2013

Ocean

Després d'aquesta nit només tenia ganes d'escriure, uns quants principis d'alguna cosa que potser ja mai transcriuré a cap lloc han passejat pel meu cap i s'han volatilitzat fins la punta dels dits, esperant impacients a que agafés un bolígraf o comencés a pitjar alguna tecla, però quan pensava en alguna continuació, un altre principi esprintava i prenia el lloc a l'anterior, fent que es perdés en el món de l'incert, allà on acaben les gomes de cabells, al lloc on desapareixen totes les coses quan realment les necessites i et poses a buscar-les. Al lloc on resto jo des de fa un temps. Un limbo estrany on succeeix de tot però on realment, només sóc conscient d'una petita part, molt petita, del que ocorre al meu voltant i a la meva pròpia vida. Un standby constant interromput per petits instants de sol i a vegades per unes llàgrimes ja vesades i exhaurides després de tant de temps inundant el coixí. I segueixo remarcant que odio prendre decisions, que mai se m'ha donat bé i que m'ofeguen, que esperen el moment en el que m'he decidit per donar-me l'esquena i fer-me veure que potser la millor opció era la que havia descartat, i així successivament... fins que el meu cor i el meu cervell es col·lapsin i explotin per sobrecàrrega de sentiments indesxifrables, de ràbia contra el món.

No hay comentarios:

Publicar un comentario