Els somriures se m'esborren quan recordo. Les imatges es passegen per tot arreu i apareixen en els moments més inoportuns, quan tenia tot mitjanament clar i decidit. I se'm trenca l'ànima i els pocs bocinets que em queden de cor... Ja no serveix de res fer-me la forta i aixecar les espatlles quan em pregunten com estic, no serveix tampoc que hem preguntin que vull, perquè ni tan sols jo ho se. Estic perduda, naufrago...
Calia complicar-ho tot? no estàvem bé? No era prou?
No hay comentarios:
Publicar un comentario