Les coses, les persones canvien, i d'altres... doncs no. A vegades necessites que tot segueixi igual, t'aferres a aquells moments que t'han fet sentir bé, tot i que estiguin anclats al passat. Segueixes intentant mantenir viu allò que realment ja no té força per a seguir brillant. Però s'ha convertit en una necessitat, i t'aferres a ella com a un clau roent. Com quan eres petita i no et treies del cap la idea de que si dormies sense aquellla llumeta, tindries por.
I veritablement, les coses van millor així.
No hay comentarios:
Publicar un comentario