Media Luna.

- I resulta que per als demés tu sempre pots fer més, no t'esforces prou per a ningú, I somrius i assenteixes, cansada d'escoltar sempre les mateixes coses, afegint aquella nova persona a la llista de la gent que viu esperant més de tu. Aleshores arriba el moment en el que t'adones que deu ser que no ets prou per a ningú, i t'assalten els dubtes de si ho ets per a tu mateixa.

Et sorprens del que podies arribar a escriure fa dos anys, quan tot era diferent, però et sorpréns encara més al descobrir que de tant en tant, et tornes a sentir igual...